Joan Oliver i Sallarès

Un o ddramodwyr pwysicaf ac un o feirdd grymusaf y Gatalaneg oedd Joan Oliver i Sallarès (Ynganiad Catalanaidd: Lua error in package.lua at line 80: module 'Module:IPA/data' not found. ʒuˈan uɫiˈβe j səʎəˈɾɛs), (llysenw: Pere Quart, Sabadell, Catalwnia 29 Tachwedd 1899 - 18 Mehefin 1986 Barcelona). Fe'i cofir yn bennaf am ei ysbryd gwrthryfelgar ac am ei ddyflbarhad cymdeithasol ac fel llenor Catalwnaidd pwysicaf yr 20C.

Joan Oliver i Sallarès
FfugenwPereQuart Edit this on Wikidata
Ganwyd29 Tachwedd 1899 Edit this on Wikidata
Sabadell Edit this on Wikidata
Bu farw18 Mehefin 1986 Edit this on Wikidata
Barcelona Edit this on Wikidata
Man preswylSabadell Edit this on Wikidata
DinasyddiaethSbaen Edit this on Wikidata
Alma mater
  • Prifysgol Barcelona Edit this on Wikidata
Galwedigaethbardd, dramodydd, llenor Edit this on Wikidata
Swyddpresident of PEN català Edit this on Wikidata
Arddullbarddoniaeth, theatr Edit this on Wikidata
Mudiadavant-garde Edit this on Wikidata
Gwobr/auPremi d'Honor de les Lletres Catalanes, Gold Letter, Gwobr Serra d'Or Critics, Óssa Menor Price, Gwobr Serra d'Or Critics, Ausiàs March Poetry Prize, City of Barcelona Award Edit this on Wikidata
llofnod

Bywgraffiad

golygu

Magwraeth

golygu

Fe'i ganed ar 29 Tachwedd 1899 yn 8 Heol y Gerddi, Sabadell i deulu diwydiannol bourgeoisie; roedd ei hen-daid ar ochr ei dad, Peter Oliver, yn Faer dinas Sabadell, yn dirfeddiannwr mawr ac yn un o sefydlwyr Banc Caixa d'Estalvis de Sabadell.[1] Roedd ei daid, Pere Turull Sallent, hefyd yn ddyn nodedig, yn Aelod Seneddol a adnabyddid fel El Rico Catalán.[2] Roedd ei daid, Joan Sallarès i Marra, ar ochr ei fam hefyd yn ddiwydiannwr tecstiliau ac yn un o sefydlwyr Banc Sabadell.[3]

Joan Oliver oedd y 4ydd o 10 plentyn; pedwar yn unig a oroesodd i fod yn oedolion: Justin, Anthony, Henry a John (noder ei lysenw Pere Quart).

Y llenor

golygu

Yn 1919, yn ugain oed, ffurfiodd grŵp o bobl tebyg iddo, gyda'r nofelydd Francesc Trabal a'r bardd Armand Obiols gan alw'u hunain yn 'Grŵp Sabadell'. Rhwng 1909 ac 1916 bu'n astudio yng Ngholeg Clergues Regulars de les Escoles Pies.[4] Derbyniodd ei gymun cynaf ar 25 Mawrth 1911, ac yntau'n ddim ond 11 oed, cyhoeddodd ei gerdd gyntaf: La Gaceta del Vallès '.[5] Yn 1918 cyhoeddodd ei gyfrol gyntaf o gerddi: Primícies ("Cyntaf"), a oedd hefyd yn cynnwys lluniau gan ei frawd Antonio.

Theatr

golygu

Mae ei waith yn eang iawn ei faes a gwelir dylanwad Rhyfel Cartref Sbaen yn drwm arno ac alltudiaeth ei deulu. Mae'r gwaith yn amheus o beth ac yn llawn eironi.[6]

  • Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet, 1929
  • Una mena d'orgull, 1931
  • Cataclisme, 1935 Barcelona. El Nostre Teatre, 1935 / Barcelona: Randez, 1935.
  • El 30 d'abril, 1935
  • Allò que tal vegada s'esdevingué, Barcelona: La Rosa dels Vents, 1936 / Barcelona: Aymà, 1970 / Barcelona: Edicions 62, 1987 / Terrassa: Centre d'Art Dramàtic del Vallès, 1996 / Barcelona: Educaula, 2010.
  • Cambrera nova, 1937 (escrita el 1928)[7]
  • La fam Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938 / Barcelona: Aymà, 1975 / Barcelona: Proa, 2003. estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)
  • L'amor deixa el camí ral, 1947
  • Quasi un paradís, 1951
  • La barca d'Amílcar, 1958
  • Ball robat, 1958
  • Primera representació, 1959
  • Tercet en Re, El Pont, núm. 13, 1959.
  • Tres comèdies. Barcelona: Selecta, 1960.
  • Noè al port d'Hamburg, 1966.
  • Quatre comèdies en un acte. Barcelona: Aymà, 1970.
  • Vivalda i l'Àfrica tenebrosa i Cambrera nova, 1970.
  • El roig i el blau, 1985.
  • Trenta d'abril, 1987.
  • Ball robat de Joan Oliver (i altres). Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1995.
  • Ball robat [intr. Helena Mesalles]. Barcelona: Proa, 1995 / [intr. Francesc Foguet i Boreu]. Barcelona: Proa, 2005.
  • Ball robat seguit d'Escena d'alcova [cur. Lluís Busquets i Garabulosa]. Barcelona: La Magrana, 1996.
  • Això guixa, 1999.
  • Ària del Diumenge, 1999.

Barddoniaeth

golygu
  • Les decapitacions. Sabadell: Contraban, 1934 / Barcelona: Proa, 1978 / Madrid: Bruño, 1993.
  • Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936.
  • Bestiari. Barcelona: Departament de Cultura, 1937 / Barcelona: Proa, 1969 (4a ed.) / Barcelona: Edicions 62, 1989.
  • Saló de tardor. Santiago de Xile: El Pi de les Tres Branques, 1947 / Barcelona: Proa, 1983.
  • Poesia de Pere Quart. Barcelona: Aymà, 1949.
  • Terra de naufragis. Barcelona: Proa, 1956.
  • Vacances pagades. València: Diputació de València, 1961 / Barcelona: Proa, 1972.
  • Dotze aiguaforts i un autoretrat de Josep Granyer. Barcelona: Monografies de la Rosa Vera, 1962.
  • Obra de Pere Quart. Barcelona: Fontanella, 1963.
  • Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1968.
  • Quatre mil mots. Barcelona: Proa, 1977.
  • Poesia empírica. Barcelona: Proa, 1981.
  • Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1983.
  • Refugi de versos. Barcelona: Proa, 1987.
  • Antologia. Barcelona: Proa, 1982 / Barcelona: Barcanova, 1993 / Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996.
  • Els millors poemes. Barcelona: Columna, 1998
  • Pingüí (poesia infantil i juvenil). Barelona: Cruïlla, 2004.

Storiau byrion

golygu
  • Una tragèdia a Lil·liput. Sabadell: Fundació La Mirada, 1928.
  • Contraban. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.
  • Biografia de Lot i altres proses. Barcelona: Fontanella, 1963 / Barcelona: La Magrana, 1983.
  • Dos textos. Barcelona: Cafè Central, 1999.
  • Tres contes. Sabadell: Fundació La Mirada, 2002.

Cyfieithiadau ac addasiadau

golygu

Beirniadaeth lenyddol

golygu
  • El mestre Fabra, recordat. Barcelona: [s.n.], 1969.
  • Francesc Trabal, recordat. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999.
  • Notícia biogràfica d'Armand Obiols. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999.
  • Pròlegs

Cyfresi

golygu
  • Joan Oliver / Josep Ferrater i Mora: Joc de cartes (1948-1984). A cura d'Antoni Turull. Barcelona: Edicions 62, 1988.
  • Joan Oliver / Xavier Benguerel: 'Epistolaris 1942-1984. A cura de Lluís Busquets i Grabulosa. Barcelona: Proa, 1999.

Llyfryddiaeth

golygu
  • L'oriol (Remei Margarit). Barcelona: Edigsa, 1963.
  • Romanço del fill de vídua (Els tres tambors). Belter, 1966.
  • La croada (Núria Espert). Dins: Poetes catalans contemporanis. Madrid: Discos Aguilar GDE 10-112, 1966.
  • El burgès (Francesc Pi de la Serra). Barcelona: Edigsa, 1967.
  • Oda a Barcelona (Núria Espert). Barcelona: Edigsa, 1967.
  • Poesia de Pere Quart: dotze poemes dits per l'autor. Barcelona: Edigsa, 1968.
  • Cançó lirona / Vaca suïssa (Tricicle). Concèntric, 1970.
  • Bestiari (La Trinca). Barcelona: Edigsa, 1972.
  • Una vaca amb un vedellet en braços (Raimon). Dins: T'adones, amic?. París: Le Chant du Monde CDX 74523, 1974.
  • Corrandes d'exili (Ovidi Montllor). Dins: A Alcoi, 1974.
  • Decapitació XII (Ramon Muntaner). Dins: Cròniques, 1977.
  • Un ase considera el globus terraqüi (Celdoni Fonoll). Dins: He heretat l'esperança, 1978.
  • Assaig de plagi a la taverna (Celdoni Fonoll). Dins: Traginer de cançons, 1981.
  • Diversos poemes (Celdoni Fonoll). Dins: Recital 1000, 1984.
  • Infants (Joan Manuel Serrat). Dins: Fa 20 anys que tinc 20 anys, 1984.
  • Corrandes d'exili (Lluís Llach). Dins: T'estimo. Barcelona: Ariola, 1984.
  • Utopia (Miquel Pujadó). Dins: Ambaixador d'enllà, 1990.
  • Joan Oliver recita Pere Quart. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, D-133.

Gweithiau llawn

golygu
  • Obres completes de Joan Oliver. Obra poètica Barcelona: Proa, cyfr I, 1975. (2a ed. 1999)
  • Obres completes de Joan Oliver. Teatre original. Barcelona: Proa, cyfr II, 1977. (2a ed. 1999)
  • Obres completes. Versions de teatre. Barcelona: Proa, cyfr III, 1989.
  • Obres completes de Joan Oliver. Obres en prosa. Barcelona: Proa, cyfr IV, 1999.

Cyfeiriadau

golygu
  1. Prat (2016): p. 105
  2. Casamartina i Parassols; El Castell de Pere Quart; Vallesos.
  3. coneix.sabadell.cat; adalwyd 22 Mai 2016; teitl y gwaith: Carrer de Sallarès i Marra; gol: Ajuntament de Sabadell.
  4. Riera (1999): t. 37
  5. Prat (2016)]]: t. 106
  6. La participació de Sabadell en la construcció d'un teatre nacional català; Revista Arraona 2015; t. 120-121; adalwyd 22 Chwefror 2016.
  7. Gwall cyfeirio: Tag <ref> annilys; ni roddwyd testun ar gyfer 'ref' o'r enw Riera